Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/67

han portat dintre d'un mocador), mústigues i desmaiades. Si arrelen i l'any es bo, quan ve la sega cullen molt menos de lo que havien sembrat; si l temps gira malament, tota flor (pensaments i clavellines) i tota verdura (cols i escaroles) van esllanguint-se a l'apropar-se l'hivern. Acotxen-les com poden així que arriba, envolcallen am palla ls troncs, vesteixen els branquillons am roba bruta, i disfrecen els arbrets am prendes ventureres; que un berret vell serveix allí pera abrigar una clavellina; un llençol suat, el camp de pensaments; i una marfega arnada, una proprietat sencera.
Però res hi val : les flors no volen tapa-boques ni bufandes, per més que estimin la vida. Planta hi ha que, pera no perdre-la, s'encaua ella mateixa dintre l test, dintre l caixó de petroli o dintre la capsa de fusta que li serveix de pis. Perquè allí tot s'aprofita : una llata de sardines, pera sembrar-hi les llevors; un bagul trencat, pera camp de geranis i rosers; pera llit de les flors més delicades, les gerres d'oli i les bótes de metzines. Fins la pisa trencada, els globos de quinquers, les soperes sense nances, les galledes sense fondo, tot se guarda, tot fa servei en aquells jardins sense fulles.
Molts d'aquells jardiners, cançats d'agri[il·legible]tures, desenganyats, avorrits de sostenir aquella lluita amb elements tant toçuts, bus-