Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Tot-hom vol allí tenir l'hort mes bonic, més ple de flors, conresat am més carinyo; tots se disputen les llevors i els esqueixos; tots lluiten am la cruesa del vent, amb el foc i el fred de l'atmosfera, i am l'humitat i sequedat de la terra; tots cuiden aquells trocets de jardí com a un malalt, un malalt cronic, un malalt que necessita aires purs i té de viure en el fons d'un quarto humit amb els finestrons oberts.

* * *


 Els diumenges al matí, quan tindria d'apuntar el sol, si apuntés, acuden an aquelles sales d'hospital a l'aire lliure.
 Uns, amb aixades; am pales i martells, altres. Ningú diria que aquella gent va allí pera disfrutar de la festa; que aquells obrers, que han treballat a la nit abans, descansin amb el treball. Ficats cada hu a la seva gavia, atrafegats, suant a l'estiu i tremolant a l'hivern, claven, apuntalen, piquen i guarneixen cada hu dintre l reixat del seu terme.
 Al temps de la sembra graten la terra, aquella terra trepitjada, plena de troços de runa, bocins de llauna i petxines brutes; aquella crosta atapaiída que apiloten sota seu les ciutats grans, com a capes geologiques; i, un cop gratada, planten les flors forasteres (qui