Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/69

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Un cop l'home té aviram, horta i distraccions, li falta casa.
 Necessita un reconet pera posar-se a xopluc quan ve la pluja, pera fer-se ombra quan el sol està malhumorat, pera tenir les eines del treball i les provisions de blat-de-molo.
 Com no coneix arquitectes, ni les obres que ha d'empendre són d'empenyo, ell mateix se fa un projecte, en el que hi entren les desferres que ha pogut arreplegar a copia d'anys i paciencia, i que ha anat apilotant de mica en mica en el camp que n diriem dels treballs o de les penes.
 Abans d'empendre-ls, allò sembla una fira de coses ventureres, un encant de ruínes, una quiebra per caiguda. Llistons de totes mides formen per terra una verdiça casolana; troços i de persianes, am més verdet deixat pel temps que senyals de verd del que foren pintades; escapulons de vigues conservant encara l paper encastat de fes parets d'on procedeixen; portes faltades d'anys i sobreres d'esquerdes; tot un món ple de ferides; tot destriat, barrejat i fet a troços; tot destenyit, sentint-se a fusta corcada i a malaltia; ple d'arnes tot i de trenyines.
 Doncs amb aquells rosegons s'edifiquen la [il·legible]ica. No podent pujar parets, pugen fustes; pugen fins a uns déu pams, clavant aquí, apun-