Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/75

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



chor de fugitius


 A tu t seguim, fantasma. Tu ets l'imant de la nostra desventura. Som fugitius. La patria que deixàrem fou dura pera plantar-hi les arrels de l'amor. Sentírem fred i fam a casa nostra. No teniem teulada on xoplugar-nos; no teniem escó ont arrupir-nos, i el caliu del breçol fou l'aire lliure. L'unica amiga es la mort, i ella vindrà allí ont anirem nosaltres. Guia-ns, Jueu, i porta-ns allí on voldras, que la patria que busquem es no tenir-ne.

Un cego

tantejant la terra,
caminant amb els ulls buids girats enlaire

 On me portes, oh ombra que sospito? No veig on vaig. Sóc cego i et segueixo. De la terra que trepitjo, tot m'es igual. Conec la grandaria dels pobles pel crit que surt de sa gola; conec la grandària de la plana per l'ampla quietut que n goso; conec el sol per la suor que m'arrenca dels meus òssos; conec el bany de la lluna pels somnis que m fa néixer; la neu, per la fredor; la pluja, per la mullena, i conec lo llarc de la carretera per lo que m tarda a trobar-se l fossar. Tot m'es igual. Camino perquè aturat no puc viure. Els homes se