Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/81

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





LES MOSQUES



Una de les coses que donaven més animació an el poble eren les mosques.
 Aquests animalets tant docils, tant carinyosos, tant amics de l'home, s'hi trobaven tant bé en aquell lloc de calma i reculliment, que hi venien per la primavera, hi estiuejaven, s'hi quedaven a la tardor i no sen movien a l'hivern. Arribaven les amables bestioles sobre ls vidres de la diligencia, mirant el paisatge; a l'esquena d'una mula, esmorsant-se pel camí la mateixa mula, o bé a dintre d'un cistell de fruita. Mai arribaven a peu, ni s donaven la pena de volar, quan anaven de camí. Viatjaven pel llur recreament, i no era cosa de malmetre-s les aletes, que prou que les haurien de menester així que arribarien a terme.
 Al ser-hi, a terme, refetes desseguida, i