Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


llum, caminant, com sostenint-se un cos am l'altre, i tambalejant, totes juntes, com si un tremolor neguitós les tingués totes lligades, passaven elles, passaven les velles, sempre negres, sempre endolades, sempre funebres, nuvol al vespre i boira de la tardor que s'arrosegava pel poble com cinta negra de retaule misteriós, onada de fosca de monotona igualtat, boira d'hivern que passava baixa, ran de les cases, ran de la gent, ran del còs, i deixava en tot el poble una fredor esglaiadora.