Pàgina:De les consuetuts de la ciutat de Barcelona sobre las servituts de las casas de honors (1709).djvu/8

faça alembich de pedra, é de morter de un palm è mig, è pus alt que la terra, ó fems, no serà un palm.
Encara que ningu no pot fer finestra en paret pres de son vehì à canto, si altre ni haurà.
E si altri ni haurà, ques hage alunyar de aquella, è del canto vj. palms de destre.
Encara que per foch quis prena de una casa en altra, del dan quen sofira non sia tengut la hu al altre, car es cas fortuit.
Encara que lans de aygues de rieres, ne de torrent qui esclat en de la una honor en altra, que si dan lin esdevè, no li es tengut de esmena de aquell dan quen haurà sostengut, perço com es cas de accident que Deu dona.
Encara que per alberch, ò per terrat, ò per teulada, è per qualque paret qui caygue sobre cases, ò altres honors de altri, per gran dany quey do no sie tengut de esmena, si donchs no li havia protestat ab carta.
Encara es costuma que luerna deu haver de lonch de dos palms tro en tres, é deu haver de ample de la paret hon reb la lum, mig palm de destre, sino no es dita luerna.
Encara que si algu haurà possehida luerna, ò luernes, é aquel de qui son les tancarà, ò les farà tancar, è puys les volrà obrir, que ha perduda tota la servitut, è possessiò, que jamés no la pot obrir.
Encara que en les honors qui son entre dos vehins, que los margens son de la honor sobirana.
Encara que si algun vehì serà pres la paret de son vehì, é lo hu de aquells haurà feta casa, ò cases, é en lort de son vehì haurà alguns arbres que facen escala per pujar, que los