Pàgina:De les consuetuts de la ciutat de Barcelona sobre las servituts de las casas de honors (1709).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

hage à tallar, que no pot allegar possessiò.
  Encara que tot hom pot fer pou pres la paret de son vehì, lunyantse dels fonaments dos palms de destre.
  Encara que tot hom pot fer forn de olles, à coure, ò de gerres, pres la paret de son vehì, lunyanse de la paret tres palms de destre: è que faça en aquells tres palms altra paret.
  Encara dehim que la Riera seca qui no correrà tot lany, pot hom fer tanca en les honors, qui aqui afrontaràn, no estranyent lo dit passatge del aygua.
  Encara que tot hom que aygua men riba paret de son vehí per regar algunes honors, degue fer de pedra, é de morter una fila alats de la paret, hon la aygua passarà, è pus alt que laygua, que aquent passarà per tal que las parets nos pusquen destrohit.
  Encara que com dos vehìns, é mes seran en la Ciutat de Barcelona eguals en terrats, ò en tauladas, que aquell qui primer pujarà obrant se hage à tancar, que badador sobre aquell, ó aquells no hage.
  Encara que tot hom que vene cases, ò alberchs, degue dar, è mostrar qualque servitut aquell alberch soterra à son vehì, que la servitut sia cuberta, ò amagada, é que no la pusca hom veure. E si no denuncia, haurà estar à dita de aço que menys valega, per aquella servitut, à coneguda de persones espertes.
  Encara que negu no pot allegar atanç de torre alguna, quel vehì sen hage alunyar, si la torra no es en carrera publica que hage merlets, è que sia en la Ciutat, ò en lo Burc, al sobirà sostre, é no als altres sostres, sino en lo sobirà.
  Item, que negu no pot allegar possessiò en paret propria,