93
havia nenguns amichs. El pare amonestà lo fill que de la sua part ne requerís un sol, lo qual havia dit, e s gloriejava haver un amich provat. E açò fet, com l'amich lo ves, gità de la sua casa propia tots cells que hi eren e feyt salena e sagrament. Com totes coses de nit són segures e tots adormits, en terra agués feta una fossa, pregonà lo porch no home, emperò per home la rebé e sebolill, lo qual deposat e cubren retench lo porch en casa, lo qual rebé per home mort e soterrat. E axí lo fill provà adonchs aquell hun amich del pare esser verdader e los seus amichs provà esser amichs més de bonaventura que de contrariosa. Recompta aquell matex Pere Alfons que dos mercaders eren un de Baldach e altre de Egipte, qui eren ajustats en tan gran amistat que com lo de Baldach fos en Egipte e l'egipcià volgués pendre per muler una sua esposada, de la qual lo baldechí era enamorat e escalfat en tant que per ella languia, finalment se manifestà per metges que l mal que ell havia era per escalfament d'amor. E com açò veés lo egipcià, la muller a ell deguda donat liurà al amich de Baldach ab la suma del exovar, volent més freturar de la amor de muler que de la presencia de son amich. E com lo baldechí, presa así la muler, sen fos ab ella tornat a elles sues coses propies e fos molt rich de gracies riquees, esdevench-se que l'egipcià vench a gran pobrea. E com menigant per lo món fos vengut a Baldach e en aquella matexa nit quey vench, durment ell en un tem-
