94
ple oceiren prop les portes d'aquell temple un home. E com lo mendicant egipcià vengut lo matí exís del temple axí com a home malfeytor e fo pres e aturment posat e atorgà de grat ell haver feyt aquell omey, volent més morir en la forcha que menar vida de mort. Feyt fou aprés que en la hora en la qual contra ell devia esser donada sentencia sobrevench l'amich de Baldach e guardant subtilment regonech que volien ociure l'amich ecipcià. E mantinent posà-s el mig davant lo jutge e protestà e dix ell esser colpable de l'homey e digne de mort e esforçave-s de deliurar lo egipcià axí com çell qui noy meria mal. Aprés lo tercer qui ab veritat havia feyt l'omey, considerant la innocencia dels dos, tement la ira de devinal juhí, presentà-s el mig, e la fellonia, e l crim per orde ell atorgà. El jutge, entenent e veent la fermitat dels dos amichs e la esmena de la cosa, leyxà la pena. Aprés fet aquell egipcià qui la muller esposada per amor de l'amich havia lexada, pres per muller la jermana de l'amich e partí lo baldechí ab ell tots los béns temporals que posseya e que escapas al turment de la pobrea.
A tota honestat e continencia s'estudien. Car com los dits mestres artificials requirents lurs oficis e artefici agen necessariament ab les fembres sovent e menut a conversar, per ço covén aquells esser honests e casts que no escomoguen les fembres, ans d'aquelles per huills o per senyals escomoguts fugen e s lunyen. Tertulani recompta que Democrit philosoph ençegà si matex per ço
