Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/103

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

95

que les fembres no podia guardar séns cobejança de carn. Recompta Valeri que un adolescent joven de gran bellea, jatsia que fos molt cast, appellat Spurnia, per ço que com per sa bellea escomovia los ulls de moltes fembres e per açò sentís ell esser en sospita dels marits e dels parents d'aquelles, cavà per nafres la bellea de la sua boca e rallà e senyalà tota la sua faç ab lancetes e ab ferre, car amà més la deformitat e desfaytura de sa faç e la fe de la sua santedat que no la bellea e la vanitat e moviment de l'altre luxuria. Nòs legim que una santa monja per ço com per la bellea dels hulls havia escomogut un Rey, se tragué los ulls e aquells al Rey escomogut tramès en do aquells. Nòs encara legim que Plató, philogoph molt rich, desemparà la sua terra e son patrimoni, e elegir estat amà Academia, villa luny de la ciutat, no solament deserta, mas pestilenciosa, per ço que per cura e per asyduitat e continuació de les malalties trencas e sobras los esvaiments de luxuria. An molts dels seus dexebles tragueren los ulls a ells matexos. Recompta Elmandus que Demostones lo ventre de una molt noble putana, per nom Landes, junqa sotspalpà e demanà-li dient açò per quant o daria; e con ella li digués per mill diners, respòs: «Yo no compre cosa per tant dequen penedís con de aquesta». On diu Ovidi: «Ço que ajuda als amadors pocha cosa és, mas més és ço que agrevia; vertut és als bons esser abstenguts de les coses plaents». Diu Sent Augustí, en