96
lo primer libre de la Ciutat de Deu, que un noble romà, per nom March Marçel, qui pres la ciutat molt honrada de Saragoça, recompte-s que primerament plorà aquella esser enderocadora e ans que escampas sanch en aquella lagrimà e plorà e agué cura de la castedat guardadora en aquella sens desonestat, on establí per manament esprés que nengú no corrompés ne tocas cos franch.
Guarden atressí veritat per la qual entenció e paraules e feyts d'ome entre sí en bé se concorden e en res entre sí no s desconcorden. On verdaderament és dit que veritat no cerca angles, car ella és virtut per la qual cascun toca temor e engan de posat ab una libertat de esperit ço que dreturerament sen parla. Valeri lo gran diu que con tots los saragoçans desigassen la mort del malvat princeps de Sacilia Dionís, una fembra de molt gran vellea sola cascun per lo matí pregava Déu que al dit Dionís donas vida e salut e que li prestas de la sua vida; la qual cosa con Dionís ho hoy, maravellat demanà-li la rahó, e aquella respòs: «Com yo, dix ella, fos infanta punçella agués greu tiran e malvat princeps desigave que freturas de aquell. Aprés de aquell ne succehí pijor, e con d'ell desigas freturar, començam de haver a tu per terçer pus ocasionat, e per ço que pijor no succesca he promès lo meu cap per la tua salut». Per què Dionís, envergonyit de punir tan cortès gosament de veritat, no curà-s perseguir aquell.
E cumplen aquestes coses dites del laner.
