98
fugir a avaricia e guardar los deutes e les coses promeses, deuen atendre e guardar entregament, deuen los deposits comanats restituir, perquè davant lo Rey convinentment és posat, car als tresors del Rey deuen davant esser e respondre per lo Rey als cavallers en lurs quitacions, e per açò guarden-se de avaricia que és servitut de ydoles de la qual diu Tuli: «Avaricia és cobeetat de querir o de retenir oltra necessitat, destemprada amor d'aver». Nulla cosa no és pejor de aquest vici, majorment en los princeps e en los governadors de la cosa pública, car aquesta empeyn tot home qual mal se vol, e majorment regna en los vells. En qual manera açò s'esdevengua nou entenc. En qual cosa pot esser pus inhoyda e de major maravella que ço que menys roman del camí demanar més lo viatge: Atrobes en los proverbis dels savis que l'avar sinó com mor res no fa dreturerament, al qual res de mal no desige sinó que viva longuament. L'avar a nengú no és bo: a ell mater és mal e al pobre molt pijor. De negar la causa null temps no defall a l'avar. Recompta Senecha que Sinicus demanà un besant a Antigon. Respòs Antigon: «Més esser allò que Sinicus demanar no devia», e foragitat demanà un diner. Respòs aquell: «Allò esser menys que no s convenia a Rey donar»; on ell guardà en lo diner lo Rey, e en lo besant el Sinicus. Com ell pogués donar lo diner axí com a Sinicus, e l besant axí com a Rey. Res no és tan poch que honestament la humanitat del
