99
Rey no pusca donar. Avaricia és part de cobeetat e linatge de luxuries. Recompta Josefus en lo XVIII libre de les antiquitats que fo una dòna romana, per nom Paulina, major en dignitat, molt clara per studi, entesa de castedat e de molta savietat, per opinió de honestat richa per multitut de riquees, bella de cara, posada en aquella edat quant les fembres se gloriejen de castedat. Aquesta fo donada per muller a un baró per nom Sadorní, consemblant a ella en obres e en tot altre coltivament. Esdevench-se que en l'amor d'aquesta era detengut un cavaller per nom Eymerich, qui escomovent aquella ab dons e prometimens no poch lo pit dur com a marbre enclinar a ell, car ella amà més freturar d'aquells dons que menada per avaricia perdre la pudicicia e castedat de la carn. Nòs legim que fo una muller menant vida solitaria, la qual ajustà gran multitut d'or. Mas com açò aprés sa mort prengués a conexença del bisbe, de manament d'ell fo l'aur gitat en lo sepulcre de aquella. E aprés que aquest aur fo sebollit per tres dies, fo hoyt que ella cridava: «Lassa! Mesquina!», dient que era consumada per molt gran enceniment de foch. E com per molts dies agués agreviats fortment los vehins, de manament del bisbe fo desoterrrada e vench a ella, e ubert lo vas l'aur fo atrobat collat en la sua boca per foch de sofre, per ço que fos averada aquella paraula dient: d'aur set hagues e aur beu. Puix priseren lo seu cors del vas e gitaren-lo en una claveguera. Diu
