100
Senecha en les clamacions de les fembres: «Avaricia és fonament de tots vicis». On diu Valeri: «La molt gran avaricia és demostradora dels amagats guanys, molt cobejós devorament de manifesta roberia; ne d'aver fruit és benaventurada e és molt mesquina per cobejança de demanar e de querir». On totes aquestes coses un home per nom Septemulus posseia e havia en si que com ell fos familiar d'un hom appellat Eratus, en tant s'escalfà en avaricia que per mentiment a ell fet per un baró per nom Espomos no ac temença ne vergonya de tallar lo cap de Eratus, amich seu, e portar per la ciutat en un pal ficat, e sobre tot cavà una partida del cap: e perquè fos pus fexuch e pesant omplí-l de plom fus regualat en ell per ço que per lo pes de aquell rebés l'aur promès a ell. Avorridora és aquesta avaricia de Septemulus, mas aquella de Tholomeu, Rey dels egipcians, és enseguidora per rialles e trufes. Que com Anthoni Emperador veés aquell haver grans riquees e avent aquell corromput per sutzures, e per aquelles veés ell esser demanador, e per açò posada tota la pecunia en les naus e en lo pelech alt sen fos anat per ço que foradat lo navili perís per son arbitre e pensament, e com Anthoni freturas de la roberia de l'enemich, l'aur e l'argent no sostench perir ne afondar en la mar, més lo sdevenidor guardó de sa mort, tornà en casa. Aquest, séns dubte, no posseir les riquees, mas és posseyt per titol verament. Rey era verament de Egipte, mas
