101
per coratge era miserable servent de peccunia. On en los proverbis dels savis diu: «A la peccunia se cové manar e no servir. Si de la serventa sabs usar, serventa serà, e si no sabs, serà dòna. Peccunia no fa aur, mas escaneix l'om». Diu Salusti: «L'avaricia con fon proea, en totes altres arts trastorna, e per aquestes coses ensenya d'aver superbia e crueltat e menysprear Déu e totes coses esser venals».
Guarden-se atressí del tot de contraure e manllevar trops grans deutes. Sent Ambrossi diu de Thobias: «Pobrea no ha crim, més deure cosa és vergonyosa e no retre pus vergonyosa. Rich est, pobre est, no prengues manleuta, si est rich no sofires nenguna necessitat de demanar. Si est pobre pensa de retre la dificultat». Diu-se en los proverbis dels savis: «Engan és pendre ço que no pots retrer». Diu Senecha: Primerament són ensenyats cells qui volenterosament prenen, volenterosament reten; e aquells als quals són obligats per cosa o per coratge no tan solament egualat, més encara vençre». Perquè si els benifets donats de grat deu hom retre, molt pus fort les manleutes. Mas com molts desagradosos són vists esser amichs en demanar, e més són feyts enemichs en retre. E per ço Dimas, philosoff, dix: «A l'amich pregant a mi prestí pecunia e perdí a ell e a la pecunia». Fou en Genova un mercader e cambiador, Albert Gavet per nom, de la nació de Astenez; aquest estech de tan gran
