102
lealtat que con un bom afermas vers sí falsament haver posats D morabatins d'aur, e aquell poch ni molt sobre açò en son cartolari res ne trobas escrit, e l monçoneguer de posador nenguns testimonis no amenas, e lo mercader molt feel digués el lo dit deposit poch ni molt no haver rebut, e aquell cridant volgués metre veus, lo dit Albert mercader mantinent l'appellà dient: «Calla, fill, pren tots D morabatins, los quals vers mi haver deposats afermes». E mantinent li nombrà la pecunia, car ell amà més no justament perdre la pecunia que mal dit en res de la bona fama del seu nom. E com aquell sen fos amat e la pecunia en damnatge de la sua ànima rebuda agués e esmerçada en diverses guanys, esdevench-se que mercadejant ab aquella guanyà quaranta milia liures; lo qual, com a la mort s'aproximas e no hagués fills, establí ereu seu en tots sos bens Albert, molt fel mercader, afermant ell haver ajustades totes aquelles pecunies d'ell d'aquells D morabatins, lo qual enganosament havia rebuts. En axí fo fet que ordenant lo juhí de Déu çell qui primerament era stat ladre de la pecunia rebuda fos feyt procurador del mercader feel: mas per contrari molts mercaders són verament per nom feels en guardar los deposits, mas con oportunitat se propensa, no an vergonya de neguar los deposits a ells comanats. On legim que un mercader era de clara fama en guardar los deposits, més allí on se propensava havinentea, robador era e ladre. Oyent la fama d'aquest un
