103
bon estrany, lexà en son poder per guardar un gran tresor seu. Aprés passats tres anys, l'ome retornà e demanà al mercader lo seu deposit a ell comanat, on lo mercader, sabent que aquell no havia sobre açò testimonis ne carta alguna, negà-n lo deposit e fermava que poch ni molt no conexia; e aquell, hoynt açò, anava trist e plorós. E com una vella l'encontras demanà-li la causa e rahó de la sua tan gran tristor, e ell dix: «Què fa a mí ne a tu, fembra? Vés-ten en pau». E aquella li dix: «Yo t prech que tu m recontes la rahó de la tua tristicia: car per aventura poré donat a tu consell molt saludable». Adonchs l'home, vençut, dix a la fembra per orde tot lo seu desastre, e la vella moxa e savia li dix: «As algun amich feel en aquesta ciutat?» Respòs l'ome: «Doc haver molts». «Vés-ten, dix ella, e digues-los que compren algunes arques pintades o alguns bells cofrens e umplen aquelles de coses vills e facen semblant en aquelles esser pedres precioses e tresor de gran valor, e portats al mercader diguen que ells volen deposar en son poder un gran tresor. Com ells hagen hoyda la fama de la sua lealtat esser molt gran e ells ajen de anar molt luny en terres estranyes, adonchs aquells parlant ab lo mercader, tu sobrevendras demanant lo teu deute, lo qual en aytal temps deposest en poder d'ell. Car ho he esperança que per rahó de major guany e per la presencia dels teus amichs e allí seran, havent vergonya d'ells, per ço com li emposaran nom de feeltat, mantinent resti-
