Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/112

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

1O4

tuirà a tu lo teu tresor. Emperò guarda-t que ell no conegua aquells mercaders esser amics teus». E con gran consell de fembra, car natural cosa és de fembres en coses dubtoses haver apparellats consells, adonchs se n'anà lo bon hom e faent segons lo consell de la fembra. Los amichs parlant ab lo mercader del faent tresor deposar en poder seu, ell sobrevench e demanà son deposit. El mercader dix: «Yo-t conech bé: tu est aytal en aytal temps venguist e aportist lo deposit e he molt bé guardat aquell». E dix al seu fahedor: «Vén-te tost e dóna aquest son deposit». E axí prenent l'ome lo deposit anassen alegre, e el no feel mercader, enguanat per la sua malicia, romas buyt. «Çell qui dóna beneficis ressembla a Déu». Senecha ensenya que la philosofia majorment deu per ben pagar, e aveguades la paga és la sua confessió. Al varó savi cosa és conexedora del qual és cascuna cosa ordidora, e totes coses examina ab si quant pres, e de qui, e quant, e on, ne en qual manera. Vols saber que fa a nòs oblidança de les coses preses? Cobeetat de les coses prenedores.

E aquestes coses dites dels mercaders cumplen ara.