Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/116

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

108

en esdelenegament enclinar no havia pogut e demanassen lo preu de la victoria, respòs: no de ymatge, mas de home havien posada ab ella penyora, car al philosoff appellà estatua o ymatge per la continencia no movible de aquell. Açò matex recompta Valeri de Socrates, philosoff, que com una fembra ab ell jaent en lo lit fos molt contrariosa de nit e ell ab molt cast e ferm proposament romangués no movible entant que a ella no girà lo muscle, aquella, veent-se menyspreada e confusa, partí-s d'ell. Corneri Sapió, tramès en Espanya, en aquel moment que entrà en les albergades, totes coses que per rahó de desig carnal eren aquí manà esser toltes, on duymilia putanes són lestes que partiren de la ost. Car lo baró noble savi havia conegut que l desig carnal e fembra amolexen los coratges e aflaquexen los cossors sotemesos a desig carnal; on en les faules dels poetes és dit que ls entrans en les foses de les sirenes aflaquiren aquelles, e les forçes efeminades perdien lur linyada homenil, e fou açò dit en figura de desig carnal, axí com és dit en lo primer libre de les monçonegues dels philosoffs.

Les cures de les malalties atenen e guarden que com són fetes o per semblat axí com en silorgia a la nafra redona, escopada redona és donada, e alongua longua. E per contrari axí com en fisicha al fret calt, que és per goig curadora tristor, per alegria, car molts per goig periren o per gran goig desemparats de usança de membres són feyts