Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/126

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

118

arrapar ni tolre, entro que per fama lo negoci d'esta cosa pervench a les orelles dels vehins. E enaxí fo feyt que, posat al jutge e confessat lo crim, per sentencia condemnat, enforcat fení sa vida. Açò matex faen e perpetran un altro, enaxí per reguitnament del cavayl una veguada fo ferit en la faç, que ls senyals ab l'empremiment del ferre e dels claus en ell aparegueren depuys.

Com un pelegrí anant a Sent Jacme en la ciutat de Tolosa en un ostal fo rebut, l'ostaler de qui era l'ostal en tan gran avaricia fo escalfat, que, damnatge reportant per guany, un anap d'argent amagadament alogà e mès en la boneta de l'oste rebut. E aprés, escalfant aquell axí com a ladre, lo començà de rependre, menats testimonis ab sí e donats a la cort. E com aquell sí matex e son pare afermas no noents e séns culpa, ab tant la boneta encercada fo esteudiniada, on l'anap d'argent fo atrobat en la boneta del fill, perquè l'oste pelegrí axí com a ladre fo condemnat per esser enforcat e donades totes les coses que eren del pelegrí a l'ostaler qui l'havia rebut. E com lo pare del pelegrí enforcat hagués acabat lo camí començat a honor del benavyrat Sent Jacme e aquell convengués retornar per lo loch on lo fill era penjat, el pare contenent ab sí matex perquè demanas que Déu havia lexades aytals coses esdevenir a son fill, mantinent lo fill penjat parlà al pare, e dix que ell era stat conservat san e sanull per merits del benavytat Sent Jacme, e per açò amo-