Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/127

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

119

nestà lo pare que s cuytas d'anar al jutge e que li recomptas lo miracle e la sua innoscencia. E com açò fos complit e lo fill del pelegrí fos desposat del torment de la forca, menat lo pleyt del reebent ostaler de Tolosa e reebuda sa confessió, confessà que, per avaricia e cobeja haver les coses del oste pelegrí, havia acusat a aquell de ladronia, per lo que en aquella forca on lo pelegrí era stat penjat fo l'ostaler penjat.

E aquestes coses dites dels taverners e dels ostalers e dels ostalejants cumplen quant ara.

Lo capitol VII de les guardes de les ciutats e dels oficials del Comú d'aquelles ciutats e encara dels peatgers e leuders.

Davant lo cavaler són alogades, en la sinestra part, les guardes en aquesta forma, car aquell escach és format en humanal semblança havent en la mà dreta grans claus, en la sinestra una alna e en la correja una bossa oberta. Per aquests són entesos les guardes de la ciutat, e açò en les claus los oficials del Comú. E açò en l'alna, axí com són alguns sobre les mesures e sobre les peses; los peatgers e ls tresorers e els clauers, qui són representats en la bossa oberta a les coses a rebre que són degudes al Comú. Car dreturerament aquests aytals davant lo cavaler són alogats per ço, car per los cavalers han d'esser requests