124
nyats si vols en alt esser pujat. Car enjuria dóna injustament la infamia en aquell qui la fa. On trop mal parlar guardant a Socrates dix: «O ulls corrompidors d'infants!» E com los dexebles lo guardassen volent punir la desonria dita, el mestre per esta sentencia reprès aquell dient: «Reposat-vos, o companyons, reposat-vos, car yo són com aquell qui si diu més ell reprèn, més me retench e abstench». Un temps, com aquest matex Socrates, séns nombre de convicis e desonries d'un loch agués hoydes per na, e Antipes, muller sua, e contrastats a ella, escampà aigua sutzea sobre en son cap, dix: «Ja sabia yo que esdevenidor era que aprés d'aquests trons sen seguís pluja». Dóna, donchs, loch al combatedor. Car donant loch, vençedor seras haut. Diu Cató: «Com dretament vives, no ajes cura de les paraules dels mals. No és a arbitre de nòs que cascú parle». Diu Prospere: «Nul temps batalles ni greuges no defallen als bons».
Los peatgers, nulles altres leudes o peatges, per força demanen sinó aquells que l'emperador o lo fahedor de la lig ha establits, per ço que no sien vists més robadors que demanadors de pecunia. Als passos duptosos dels camins establidors qui a ells per ofici se pertany de fer e als quals per dret se deu demanar, séns injuria e onta ho demanen. Ne desigen tant lo desig de la cosa pública perquè en correguen damnatge de consciencia. Guay e maledicció serà a tu qui robes! No seras
