123
pòs aquell: «Yo no sent a mi benavyrat, con guart lo coltell tremolant sobre mon cap». Adonchs lo Rey li manifestà que on que ell se giras anava ab cara trista, per ço com tots temps guardava lo coltell amagat de la devinal venjança en son cor e no havia materia de alegria allí on tan gran temor continuantment era present a ell. E aquells pobres ab alegra faç e alegra consciencia los veya star. Aquest Rey assats mostrà l'hom no esser benaventurat al qual la temor és present. On Quintilian diu: «Sobrepuja tota angoxa de tenebres l'hom dia e nuyt». Verament cell qui és temut de molts, ell tem a molts. E per cert menys és que servu senyor qui tem los servus. Emperò molt segura cosa és res no tembre sino solament Déu. Emperò aveguades són costrets esser ardits per paor, allí és temor molt gran on donam les forces. Temor ret hom ansies per ço que en les coses que aguarda són comanades sien cercades e requestes per ço que no peresquen. E trop tembre e trop esser segur és vici.
Los oficials del Comú sien discrets que no demanen dels comprants ne dels venents més que rahó no vol ni demana, e ajen la persona comuna. E per ço comuns se donen a tots los homens. E car entre compradors e venedors lengua se mescla mala e trop parlera, e per açò sia en ells longa pasciencia. Car ab egual coratge de amar coses honestes e menyspreador, aquell menyspreu. Menysprea, donchs, menyspreu d'homens no ense-
