Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/141

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

133

costuma de Lombardia, o legües a costuma de França. E a representar aquesta mesura lo philosoff trobador d'aquest joch establí lo tauler continent en sí LXIIII punts quadrats, los quals si compresos són axí de dins com de fores e en torn lo labi o cascun són XXXII. E açò és feyt per bellea del joch e per costuma o enament dels escachs a demostrar, segons que s manifesta en les coses següents.

En torn la segona és sabedora cosa que ls labis del tauler representen lo mur de la dita ciutat. E per ço com fo molt alt, per ço lo labi és feyt en alt; car diu Sent Geronim sobre aquella paraula de Isaïas: «Carregua sobre lo munt caliginós», la qual cosa és dita de Babilonia, qui fo posada en Caldea e no d'aquella que és posada en Egipte. Que aquella per cert de Caldea, ja sia que sia posada en molt gran planeta, era emperò en altea de murs e enaxí alta, que per la gran altor era cubert continuament de calitja, entant que per la calitja la humanal vista al terme de la altea dels murs d'aquella en nulla manera no s podia estendre. E per açò munt caliginós és dit per Isaïas, car la altea dels murs, segons que diu Sent Geronim, eva d'altea de III mil passos, que fan III milers de Lombardia. En aprés en l'ample d'aquella ciutat era una torre de tres angles, l'altea de la qual és a mesura de VIII mil passos. Aquesta torre és appellada Babel. E los murs prop la torre construí e féu Semiramis, segons que diu Vir-