Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/142

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

134

gili. En torn la terça és sabedora cosa que los pobles son establits davant los nobles prop lo camp en la primera quadra, e primerament per ço com los pobles són quax corona dels nobles, car lo destre roch, qui és veguer del Rey, què poria ell fer si el laurador no era posat davant ell, al qual és cura miscrir coses temporals a obs de viandons? E què faria lo cavaler si donchs davant ell no era posa qui apparellas frens e esperons e selles? Ne què val lo cavaler séns cavayl ni séns les coses que a ornament de cavaler se pertanyen? Cert és bell no res, aytant com los pobles, e per aventura menys poria valer. Ni com viurien los nobles séns vestidures si defallís qui venés mercaderies e fes draps? E què farien los Reys ni les Regines ni les altres séns metges? Donchs, gloria dels nobles e vida son los pobles. E per ço que tu, cavaler o noble, no menyspreus los pobles, sapies e conegues los pobles en aquest joch esser posats davant los nobles. La segona rahó és que los pobles, ans que s comencen a batallar ne a combatre, davant los quadres buyts són situats e posats, que per açò aprenguen de entendre en lurs oficis e arts. Emperò los consells e els regimens de la ciutat e la ordenança de les batalles als nobles ho lexen fer e tractar. E com sabrà consellar lo poble qui nul temps no vetlà ni estudià en torn los consells? Ni qual consell daran cells qui encara ignoren la natura de la cosa sobre lo qual consell és avenedor? Donchs, los pobles entreguen e sien