135
diligens e curosos en lurs oficis e menesters als quals són aptes e covinens e no s'entremeten d'entreesser en los consells e ço que no troben appellaments d'homens o aconjuracions, car per violencia e força són trastornats los consells e desfallents los savis són les ciutats liurades e vénen a minua e abaxament. On Plató diu, adonchs, seran benavyrades les coses públiques quan los savis e los regidors d'aquells studiaran en saviea, perquè lo poble primerament aprenga appellar ans que en lo consell se vulla rahonar, car moltes veus és feyt que cel que més vol esser que no és, sia feyt menys que no és. En torn la quarta és sabedora cosa que estés lo tauler aytant és degut de buyt com de ple, e és per açò que en tot loch propèn la legent e deu esser deforçat a regir, per ço que les ciutats e los castells e les possessions ocup e perprenga, les quals degen complir a la gent habitar e a laurar, a conrear. Car nom de Rey séns Regne va és e buyt. E noblea séns bones costumegs e coses fatuitat és més deydora que noblea, e vergonyosa pobrea és en aytant pus greu, en quant és pus alt de noblea de linatge. Cascun pobre poble és aontat e blastomat per enjuries. Noble pobre, si bones costumes no l'ennobleren, envia e enfastiga a cascun. Sense abundança de coses los Regnes són ladronicis. E séns poder noblea de linatge és vanitat e defalliment. E jatsia que l'escaquer prefigur la ciutat que havem ja dita, emperò, tot lo Regne e encara tot lo món significa. Si començans de un quadre un
