140
roch e el quadre negre davant lo metge. En açò és significat que les mullers no poden moure a prometre nuls viatges séns volentat dels marits. E si nul viatge prometrà vivent lo marit, ell contradient no l pot retre. Mas si el marit a algun loch volrà anar o ho aurà promès, séns ella lo pot retre: ans si aquella ab sí volrà menar, la muller és tenguda d'ell a seguir. E aquesta és la rahó, car lo marit és cap de la muller e la muller no és cap del marit. Emperò quan aquells que són de matrimoni són eguals (car lo varó no ha poder del seu cors, mas la muller, e la muller no ha poder del seu cap, mas lo marit), si s'esdevén lo marit que vulla anar als lunyendars, la muller de dret, per lo deute matrimonial, pot requerir lo marit que la mèn ab sí, e ell és tengut de servir a ella en aytal volentat. E per ço, com lo Rey comença de moure, la Regina pot esser moguda: emperò com ella és moguda, tota hora no és obs que ell se moga. Car verament les primeres regles dels quatre quadres són en lo bayx espay del Regne, a les tres primeres se pot lo Rey acostar passat el loch propi. E com aquella tercera començarà d'entrar, no pot venir sinó en un quadrat punt. Car mentres és enfre el Regne va segur lo Rey, e per açò és a ell atorgat que als espays enfre els termens pusca anar. E com abatrialla fòra los termens de son Regne exirà de anar un quadre li cumple, car la persona del Rey per mil d'altres és comptat. E per ço, com als perils de la batalla se posa, és mester que atempradament
