Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/149

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

141

e savia vaja, car ell pres a mort o enclòs les forces de tots los combatents defallen, e per ço saviament covén ell entrar en batalla. E jatsia que vaja axí cautelosament que altra un quadre punt aprés lo primer moviment no pusca usar. Emperò per nulla lig no és costret que a tota part o no dretament anant o atras tornat, a part dreta o sinestra o en los angles no puscha anar e passar, axí negres com blanchs. Emperò nuls temps no s pot passar séns altre mitja en la batalla prop lo Rey adversari, més en lo terç quadre se pot alongar del Rey adversari seu, lo qual enament creem per ço esser trobat. Car jatsia que a tots los altres sia lig posada d'anar en certs lochs e termens, lo Rey, axí com a senyor de aytal lig, fo covinent cosa esser exceptat. E car los reys en batalla nul temps axí metexos no s poden acostar: per ço tots los altres cativats, menguant victoria, no s pot manifestar a aquells Reys. E en qual manera se poria alegrar lo Rey del Regne si nenguns sotsmesos no li romanien? De qual noblea e gloria seria la Regina séns multitut de sotmesos és cosa vana e de rialles. On s'esdevé en aquest joch al Rey enseguen li esser dit sovent per los adversaris, axí nobles com pobles: scach que és a dir: fe a mi dret. E açò és fet si donchs la companya sua no és quarnida o de fortalea o de saviea, la qual cosa és feta per açò, car com lo regiment del Rey ho és trop no just o dur, moltes veus los sotsmesos se lexen de combatre, per ço que enaxí lo Rey perda