Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/164

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

156

ge, mas per saviea molt gran e molt petit entre los poetes, en tot lo segle de les terres se esclarí. E com un hom li digués una veguada que lo vers de Domeri empremptas a sa obra, respòs: «Molt seria de grans forces pendre e toldre la maça de la mà de Ercules».

E aquestes coses dites de l'enament dels pobles cumplen quant ara.

Lo capitol VIII de la epilogaçon et ajustament de tot lo libre sots breus paraules.

Breument, aytant com porem, per restrenyer en totes les coses que dessus havem dites, nòs deym aquest joch esser

atrobat en lo temps de Evili Noradach, Rey de Babilonia. E atrobà aquell Xerces filosoff. La rahó per què atrobà aquell fo la correcció del Rey. Aquestes tres coses se manifesten en aquells tres primers capitols del primer tractat. Que com lo Rey fos mal e no piadós e no pogués sostenir correccions, més encara ociés los corregidors, lo poble, qui era molt trist e torbat de la mala vida del Rey, pregà lo dit filosoff què blasmas e reprenés lo Rey de la sua vida. E com lo filosoff primerament allegas la mort aparexer a ell séns dubte si allò faya, lo poble dix: «Ans deus tu elegir la mort que no que fama sia en lo poble que la vida del Rep sia detestable e avorridora, per lo teu consell majorment, com ell