Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/163

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

155

que l poble que combatent lera la propia linea e la destra o sinestra entra, quan serà vengut a la linya dels nobles adversaris, segons que aquell quadre on lo noble serà posat, de aquell noble blanch o negre pren la denominació. En aquell axí obtendrà la dignitat e enament de la Regina blanca o negra. Totes aquestes coses se manifesten al guardant aquest joch. Donchs nengú no menyspreu aytals pobles, car enaxí al impori com al sobiran bisbat plens de virtuts e de gracies legim aquells esser pervenguts. On com un hom per nom Giges, per crims e per riquees molt abundant en lo Regne de Libia, inflat de coratge el Rey per manament fos vengut a l'ostal den Apollini, escomovedor aquell si algun dels mortals era pus benastruch que ell, e del amagat esguardament de les coses santes una veu sortí que dix appellat Agalaus Sofidus. Aquest era molt pobre dels béns temporals, mas era rich de coratge, vell per edat, qui los termens del seu camp nul temps no havia sobrepujats. Enaxí, adonchs, Apollini mès-lo ab seguretat en la caseta vil de Agalaus Sofidus, que no féu lo palau real de Giges molt rich, trist e plen de ansies e de cures; e més aprovà e loà les poques gleves de paor no esprovades que no féu la ora molt grassa de Libia recomplida de paor. Aquest Agalaus fo hom virtuós e molt segur. Car aytant com l'hom és per nació pus bayx e de virtut pus sobirà, en aytant se ret pus gloriós e pus famós. Virgili, lombart per linatge, e per nació Mantuant, nat de humil linat-