158
nyà a aquell en qual manera los pobles deuen entendre en lurs arteficis e mesters e servir en ells als nobles, e per què són davant los nobles situats e posats, segons que és hagut en lo quart tractat de l'escaquer o tauler. E com enaxí lo dit filosoff la vida del Rey curialment hagués represa representant del joch dels escachs lo Rey e ls nobles situats e posats en aquell escaquer, lo Rey requerí al filosoff que sots pena del cap a perdre digués a ell per què aquest joch havia atrobat e qual cosa li havia mogut a trobar aquell. Adonchs lo filosoff, costret per temor, respòs que el poble a ell requirent havia promès que corregeria lo Rey; mas com ell temés la mort veent que l Rey havia morts los altres savis per com eren estats de tant gran audacia e ardiment que d'ell a blasmar reprendre s'eren enardits, dix si eren posats en angoxa, en qual manera quardas la vida e pogués trobar manera curial de corregir lo Rey. On pensament molt gran davant anant atrobà aquest jocb, per ço que pogués millorar la vida del Rey curialment, castiguant los vicis a memoria de terça persona formada. En aquell escaquer e en publich reduent e aportant, per ço que aquell Rey, qui lo jocb desitjava apendre, dites les coses en terça persona, axí com a ell dites e enteses e que enaxí al menys mudas la vida. Enaxí ell encara aquest joch haver atrobat, per ço que ls nobles e ls abundants en riquees e ls alegrants en pau de temps ociositat e deport per aquest joch, dementre que jugant se adeli/
