41
fust e no d'aur, pensaren-se que ell, qui era pobre, per ell fos feyt rich, e digueren-li alguns: «Vet, senyor, que ls benaventurants te aporten dons preciosos demanants a tu que t partesgues e t leus del setge». Als quals ell respòs e dix: «Recomptats als benaventurants que March Curci vol e ama més manar als richs que no que ell sia rich e remenbre-ls que ell no pot esser vençut per companya d'ost ni esser corromput per haver, ni per diners». Car mal creximent ha aquella cosa la qual per virtuts e per merits deu esser feta com per diners és temprada. Recompta Almandus que com Demostenes demanas a Aristodemus fahedor de faules qual loguer pendria de ço que fes e aquells agués respost que besants daur, «E yo, dix Demostenes, e mès preu que callas». E en axí la lengua dels jutges e dels pledejós e dels advocats és pledejadora e dampnosa si donchs aquella segons que sol dir-se no ligues ab cordes d'argent. E per açò encara entre els advocats aquest silenci e callament és venal. On recompta Valeri que com lo senat del consell dels Romans en aquell senat fos demanat de dos homens, l'un del quals era pobre e l'altre era molt rich, mas era avar, qual de aquests seria pus covinent a regir e a jusgar la cosa pública pera trametre-l en Espanya, és dit que Sepió Emilari respòs dient: «Ne l'un, ne l'altre no és a mi just quey deja esser tramès. Car l'un res no ha e l'altre res no li habunde agualent jugant en los dos juhis pobre e varicia, car l'om avar encara
6
