42
de mealla ha fretura com sia pecunia servent e no senyor. Emperò pobrea voluntaria és covinent en juhy, e per açò legim nòs que dementre los Romans amaren pobrea, en tot loch agueren senyoria. Encara legim molts dels Romans fortment davant esser estats a la cosa pública e leals per què ells eren pobres en coses privades, entant que en lur mort havien mester despeses de la cosa publicha per celebrar e fer lurs mortalles. E atressí les filles d'aquells per manament del senat e consell de Roma ab lurs despeses propies liuraren a maridatge. Mas despuix que pobrea fo per ella menyspreada, entenents e suspitants a riquees, batalles nasqueren en lurs ventresques, e crims e pecats variables brotaren e cresqueren entre ells. On diu sent Agusti negun crim no defallí depuys que perí la pobrea romana. Null temps lo coratge fo major si no quant se posà a les coses estranyes e féu a ell pau, e tement féu a ell vingués ab cobeiança. Diu Valeri que «rich fa a l'hom no moltes coses posseir, mas poques coses desigar». Atenen e guarden los pleyts los jutges que no sien moguts per amor privada o per avorriment en juhy, car tota amor és cegua. E per açò sentencia fo de Theofasti los juhys dels amants esser cechs. E cascun hom davant tots altres ama sí mateix, per ço en son juhy era pus leugerament. Car amor privada fortment encegua la pensa. Recompta Quintus Curci, en lo primer libre, que Godares maig dit a Alexandre: «La natura dels mortals, per aquest
