43
nom malvada e sinistra, pot esser dita que en son negoci és pus rabent que en l'altruy». Los jutges atressí fogen a ira en juhy. Diu Tulli que «hom irat se pensa que la fellonia sia consell». E Socrates diu que «dues coses majorment són contraries en consell, ço és, a saber, acuitança e ira». E Gualter, en lo libre d'Alexandre, diu: «Si pleyt l'esdevé tu estant jutge, endreça la balança del juhy; no t'enclin amor; ne dons no palpen a tu, ne afecció de persona no mogua la pensa stable e firma». Recompta Elmandus que Cambises, rey dels persients, tant fortment fo cruel, que un jutge injust e malvat, qui per avorriment e dolor de coratge e per ira ferit e tochat son enemich injustament avia dampnat, féu tot viu escorxar, e sobre la cadira judiciaria, cuberta del seu cuir, lo fill del jutge féu seure, per ço que aquell fill se temés jutgar no justament: avorrint la pena, e l juhy del pare tengués ab equal balança justicia; lo naximent de la carn tira-ns assi a que punesquem aquelles coses per ço que sofirent la lig donem més pena en los seus que en los altres. On diu Cató: «Sofir la lig, la qual tu matex auras donada». Recompta Valeri que Salent, consol, com son fill per adulteri fos dampnador e per açò degués esser freturat de l'un ull e de l'altre, e tota la ciutat contrastas per honor del pare que aquest juhy no fos feyt, finalment, ell, vençut per pregaries del poble, emperò que la lig per ell feta no fos corrompuda, primerament se trach ell un ull e aprés ne féu altre trer al fill; e
