44
jaquí a cascú, ço és, a ell e al fill, us de veure. Seguim que un consell de Roma que bastí e féu una lig aytal que per mort fos dampnat cell qui ab ferre entraria en lo consell. On ell, apellat, oblidant de posar aquell ferre, lo qual era cint, davant tot lo poble lo tragué; e ço d'aquell consell fo despagat e dolent, si matex de la mà sua propia ab aquell coltell se ocçis. Mas ay las! huy són en moltes ciutats molts jutges qui fan ço que dic Anachari, lo qual dix: «Les ligs són semblants a les teles de les aranyes. Car axi com aquelles besties pus forts remeten e lexen, e les pus flaques axi com les mosques tenen e en maten; en axí legim los pus flachs del poble esser ligats e costrets; e ls majors e pus poderosos no esser aprimuts ne costrets, e per amor d'açò, d'est feyt aytal, nexen batalles civils e discordies de coratges dels majors: sobre els menors exerciten e usen ladronies e enriqueixen a ells servir forçats». E no és maravella, car çells qui timor devinal no tira atras, ni pena de lig publicada no poneix on és mester e s coné que en tot pecat e flaçisci sien cayguts e eslenegats, mas com la lig e los falliments dels poderosos cruelment per penes, e somou e castigua mantinent l'eximpli de aquells los pus baxos e menos espaordex e castigua. A contenplació e a liçó de escriptures deu entendre, car si ls maestres ferrers e ls trencadors de fuyta per fer moltes obres se gloriegen, e ls lauradors diguen si esser profitosos al món, per cert, aquests jutges contemplants més coses que totes
