62
què ignorantment los Regnes són perduts. Car no just ministre enculpa lo princep de no justicia dient que qual és lo Rey aytals són los menistres. E per açò, com los menistres sien no piadosos, aytal és reputat lo senyor d'aquells no piadós, e per contrari, com los menistres en tota manera guarden justicia, si lo Rey serà injust mantinent per totes, és albirat enjust. E per açò los Romans volgueren que les leys fossen justes. Per què aquells que trametrien al regiment a guardar les ligs no poguessen desviat de la balança de justicia fo encara establiment general envers los antichs res no espreguar que no fos just. On recompta Valeri que com Themecides digués a aquells de Athenes que ell sabia un molt saludable consell, ço és, que metessen foch al nauili de Calçedonia, mas no volch publicar lo consell, sinó que demanà un savi a qui çeladament esponés aquell e fon-li donat Aristides, lo qual, hoyt lo consell de Temeades, dix: «De poch profit és esser, emperò, pensats en vostre coratge ço que just sia el consell». Com a ell açò no fos vist cosa equal, cridà en alt que no s covenia de fer. En axí los veguers del Rey se deuen del tot esforçar justicia, per ço que per salvar la cosa pública sia a ells cura molt diligent e que preposen la utilitat d'ell a la vida propia. E de açò és l'eximpli de March Regulus, del qual diu Tuli en lo libre dels oficis que dementre se combatia ab aquells de Cartagenia en la mar batallant e per ell sobrat lo seu, menassen Latin, e pres per aquells de Carta-
