Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/71

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

63

gen fon tramès a Roma sots sagrament de tornar a ella per comutació e cambi dels catius, ço és, a saber, que aquells de Cartagen que ls Romans tenien presos que ls lexassen. Els de Cartagen prometien que lexarien anar franchs e quitis los catius romans que ab sè tenien presos. Con March Regulus, venint a Roma, entrant en lo consell posà davant aquells la demanda de aquelles de Cartagen e preguà per aquells, en tot lo consell respòs: «Qual és, digueren, sobre açò lo teu consell?» E March Regulus dix: «Yo negue esser profitós als romans acomplir ço que ls de Cartagenia demanen, per ço com aquells de Cartagen tenen presos e catius dels romans, qui són jovens e no savis en batalla o trencats o cascats per vellea, dels quals yo són la hu e yo he conegut e esprovat que són fort prudents prevests e bons guiadors çells de Cartagen que vosaltres tenits presos». E com fos pegat e detengut per los proismes e amichs seus que no y tornas, ell amà més tornar que falsar a l'enemich la fe donada, no ignorant que ell anava a enemic molt cruel e a turments apparellats, per què amà més guardar lo sagrament que romanir. Est lest que un baró dels Romans qui era en captivitat jurà a Anibal que retornaria a el sinó li donave lo preu de la reempçó per ell promès; e com fos tornat a sa casa dix que ell era absolt del jurament pet lo fals tornament feyt en les alberguades. E com açò se manifestas a Emilli, consol del consell, establí aquell esser prenedor, e donaren a ell