64.
guardes públiques qui l retornassen a Anibal. On recomptà Valeri en lo libre VII de Camil, princep dels romans, que, com ell asetgas los Falliscos, lo maestre qui ensenyava als fills dels nobles homens del loch enguanà aquells per leja art, e car era vist per sentencia sobrepujar aquells infants davant la ciutat menant per gran deport alongant-los apoch apoch dels murs ab blanes paraules, los aportà tro als alberguades dels romans e presentant-los a Camill e al descombreguat peccat avista paraula pus descombreguada, afermant que liurats a ell aquells infants havia liutats en les mans dels romans los Falliscos, los pares dels quals avien la ciutat en lur poder. E quan Camil hoy estes paraules dix: «No és semblant a tu el poble ni l princep, mas tu descombreguat al descombreguar d'on est vengut. Són a nòs drets de batalla axí com pau e aquells justs no res menys, mas fortment aveni establits tenir e guardar. Nòs per cert amem armes no pas contra aquesta edat a la qual encara preses les ciutats és perdonat, mas contra nòs armats e contra aquells Faliscos on tu e ls aytant com en tu no vençist ab novell peccat. Jo roman per art, e per virtut e ab armes vençré aquells». Per què Camill no solament menyspreà la traçió del maestre, mas tant tost establí que ls infants fossen retuts e retornats a lurs pares e amics ensemps ab lo traydor mestre les mans liguades detras. Per la cual justicia los coratges d'aquells Falliscos per benefici més que per armes
