66
haver a aquests pietat, que val més que totes coses. Es per cert pietat en desig, per conpassió, en acabament, per perdonament e per devilament. Car pietat és hexiu de dolçor, de benigna pensa agradosa a tots e afecció ajudadriu. Recompta Valeri en lo primer libre que hun port davant la sua cadira per crim capital dampnà una fembra de noble sanch e liurà aquella al carçeller per pendre justicia e mort dins lo carçre. Con aquell carçeller, qui davant era posat a la guardia del carçre, mogut per misericordia, no volch aquella mantinent ociure e donà entrament a la filla, mas diligentment era escorcollada per que res no pogués dar ni portar a la mare, estimant o pensant que s'esdevengués que aquí morís de fam. Aprés passats molts dies, ab sí matex pensant lo carçeller què podia esser con tan longament era conservada guardant curosament, vé aquella filla treta la mamella relevar la fam de la mare per ajuda de la sua let, la qual novelletat de tant maravellós esguardament recomptà aquell als jutges per que impetrà ab ells perdonament de pena esser fet a la fembra, qual cosa és que pietat no trespas ho no perpens, donchs qual cosa és tan enjusta e no hoyda que algú se pensas açò que mare fos nodrida de les mamelles de la filla contra natura de coses feyt si donchs no fos liç de primera natura amar pare o mare o parents. Lo Rey de les abelles, segons que diu Senecha, séns agulló és, car natura vol que no fos cruel ne demanas venjança, e per ço li sostrach lo coltell
