67
e lexà la sua natura séns armes. Donant aquest eximpli a grans Reys que no hagen vergonya pendre costumes de les poquetes besties. Recompta Valeri en V libre que March Marçell, presés per ell los saragoçans, com fos posat en altura per paraules abundosament propries e venent dalt la ventura dels afligits e turmentats, no poch refrenar la sua carn de plorar. Recompta aquest matex Valeri que com Cesar Agust veés vençut a Pompeius, mantinent escampà piadoses lagrimes. Recompta encara aquest Valeri de la pietat de Pompeius que agué envers lo Rey de Germania, que contra lo poble de Roma moltes batalles havia fetes e liguat ab esguart humil e suplicable jaure longament no soferí més ab benignes paraules recreat, la corona Real que fòra de si havia lançada manà que li fos tornada al cap e restituí aquell en abit de la primera e anciana aventura. Equalment jutgant cosa esser bella e covinent vencer los Reys e perdonar a ells. Semblant cosa diu aquest matex Valeri de hun consol per nom Paul que com agués hoyt a ell esser amenat hun Latin exili acarrera, e aquell volent-se inclinar als seus peus levà-l de terra e amonestà-l de haver esperança e féu aquell seure ab si en lo consell, e digne esser d'onor lo jutgà dient: «E si nòs, noble enemich, som coneguts als enemichs, encara deuen esser coneguts als mesquins loable e benaventurat». Cesar, hoynt la mort de Cató, enemich seu, dix si aver en venjança la sua gloria e per la gloria
