68
d'aquell no haver envejat lo seu patrimoni, ans aquell reservà e escosà sa muler e segur a sos fills. En axí Virgili establí los princeps a regir los pobles en lo sigen libre. E recompta Sent Agustí en lo noven libre de la ciutat de Déu: «O tu, poble Roman, membres regir per Emperi e manament. Aquestes seran les tues arts en posar costumes de pau, perdonar als sotsmesos e combatre los erqulosos». En altre loch diu: «Dom crescat és pereós a penes e yvaçós als guardadors del princep. Res no ret lo princep ni ls sens veguers entre el pobles pus cars, com és ensenyament e lur bella paraula e agradosa conversació que ney de rayl de benignitat e de pietat». Car lest és de Trajà que com los amichs lo reprenguessen que en totes coses oltra que Emperador, se convenia abaxar e humiliar-se als molt pochs. On ell respòs: «El voler esser tan Emperador cascun privat volguens e desigans». Recompta Valeri d'Alexandre que com ab poder menas la ost, veu un cavaler cansat per vellea, esblait per fret, seent ell en cadira alt. E acostant-se a ell tan tost devallà, ab ses mans propies posà aquel en sa cadira, car dix aquesta cosa saludable esser e sdevenidora que en vers los persients aquell havia estat primer qui havia ocupada la cadira Real. Donchs gran maravella és si sots aquell matex princep anellaven e desigauen cavallerejar los cavallers, al qual cavallerejant sanitat per propi fastig era pus, car omils deuen esser. Car en quant és
