72
front, un cavaller dix a ell: «Pus leugera cosa és a tu, Cesar, esser no calp que yo en la ost romana fer o esser feyta per mi temerosament alguna cosa». Res no s'o preava, més pacientment o soferí. E com hun baró de Juli Cesar menyspreas lo naximent maternal e appellas aquell paniçer, dient-ho soferí e dix: «Qual cosa extimes mellor: o que en mi començe noblea o que en tu desfallesca?» E com un altre dixés al dit Juli Cesar: «O malvat princep!», respòs pascientment dient: «Si yo ho fos, nou digueres tu». De Scipió Africà, que fo molt batallarós, és recomptat que com hun baró li dix que vil cavaller era, sots armes ell appellas poch combatedor. Respòs pascientment e dix: «Sapies que la mia mare me parí Emperador e no combatedor». De Vespasian és dit que com hun hom li dixés lo lop pot mudar lo pèl e no lo coratge, e que ell la hun e l'altre no podia mudar per ço com era cobeu de peccunia e que la avaricia no s minvaria per encantament de sa edat, ell respòs: «A totes aquestes coses devem-nos ris a nos, emperò correcció e pena devem donar dels crims». De Antigon, Rey, recompta Senecha que com agués hoyt alguns malament estimar e parlar d'ell, en axí que entre los dients ell hoynt era sola una paret migançera o sola una cortina e leugerament escomoch aquella dient en persona d'altri: «Partits-vos d'aquen, que l Rey no us hoja, car ou vós aquesta cortina». Partits devem esser entre les penes donadores. Car recompta Valerí de Ana-
