73
xiarch que com un mal princep l'agués feyt turmentar e li menaças de tolre la vida, «No és, dix ell, aquesta part del meu cors: ço és la lengua de la tua senyoria». E abtant tallà aquella ab les sues dents, e smenuada escupí-la en la faç del malvat princep. De gran coratge és e separable res de tot no oblidar sínó les sues enjuries. Pasciencia ajen en torn les correccions fahedores. Recompta Valeri que Archita Tarenti (sic), quí fo mestre de Plató, com ell vés los camps per negligencia del pagés laurador esser destruits, dix: «Tu reeberes per mi turment sinó fos devers tu irat». Car ell ama més aquell lexar no punit que per ira més al just greument punir. Recompta aquell matex Valeri de Palato (sic) que com vés lo delicte e errada de son servent fortment fos escalfat, manà a Espeusipo, nebot seu de part sua, la manera de correcció leja que la estimas si l seu pensament merexia repriniment. D'aquell matex és dit que com al seu servent fos irat, maná-li que posas la gonella e en les espatles el feridor donar batimens ab la sua mà. En aprés, com enteses ell esser irat, tenia la mà penjada axí com ho havia sostengut e estaua feridor ensemps; on demanat per hun altre qui sobrevench qué feya, respós: «No vull donar penes estimans mi hom foll e irat; tu emperò fir aquest servent per batiments, car yo m'yrasch. E per ço no vull ferir ni batre, car yo yrat més faria que no s convendría. Què faré donchs que aquest servent sia en son poder, qui no és en ell
10
