14
en la qual yo son?». E oblidat del servent que vols guere castigar, atrobà ço si és matex e tolch así matex poder en lo servent. E per açò dix Senecha: «Res no sia legut a tu con ten yreiys. E açò és, car a tu com te ireyres vols totes coses esser legudes. Si no pots vençre la ira, aquella te començarà de vençre». Pobrea voluntaria tan fort fo en los antichs princeps que més per fama que per peccunia desigaven esser richs. Recompta Valeri en lo terçer libre que con Scipió fos acusat de peccunia ab lo consell, el respòs: «Com tota Afriqua aja subjugada ab vostre poder, res d'aquell que meu fos dit no retengui si lo sobre nom». Car ell fo dit Scipió Afriquà per ço com vençé Afriqua. «No m reteren, dix ell, los afriquans mi ni mon frare Assiogarey avars ni escarsos, car cascun de nos mes és rich per enveja del nom que per peccunia». És recomptat de Archaglagus, rey, qui deya que d'aur axí com d'obra de terra e d'obra de terra axí com d'aur devia hom usar, car molt mellor és e pus acabat resplandir de costumes que de coses. Recompte-s aquell Rey haver sopat en vexelles de terra, ec als demanans per què u faya respòs: «Yo son rey de Cicilia e uy nat de pare oller e ha fer reverencia a la aventura, car rich yvaçós axí del meu pare e de la casa de ma mare». On considerant lo humil naximent seu usava de vexelles de terra usables. Et la rahó de aquestes coses fo pobrea voluntaria, car entenien a utilitat de cosa pública e no de les sues. E per açò diu
