75
sent Agustí: «Qui saviament entenen més se dolen pobrea Romanal haver trobada que habundancia». Car en aquella, ço és, a saber, pobretat, entegretat de costumes era acostumada aquesta habundancia: la cruel malvat pigor de tot enemich no corromp los murs de la ciutat, més les penses dels homens d'aquella ciutat. Liberals cové aquells esser per ço que l poble aleugen de treball per do. Car lo treball del poble és portat pus leuger com guarden lurs regidors per reconeximent de beneficis e per lur presencia stan los de costa sotsportat aquells. Legim que Titus, fill de Vespasian, tant fon liberal que a tots ho donava o prometia. E com per los seus molt cars fos demanat per què prometia més que no podia dar, respòs: «Car a nengú no s convé que pertescha trist de la faç del princep». E com I dia res no agués donat o promès, dix als seus cars amichs: «Aquest dia d'huy he perdut com res de bé no aja feyt». Legim de Juli Cesar que null temps a sos cavallers no dix anats, més venits, dient que l treball ab lo princep participat és vist menor als cavallers: on és lest d'aquell matex Juli Cesar en lo libre dels monçonegues dels philosofs que com hun vell fos periclitat davant los jutges, el appellà a Cesar que li ajudas en publich, al qual Cesar donà un bon advocat. E aquell dix: «Cesar, Cesar, tu perillant en la batalla d'Asia no demans vicari ne advocat, més per tu yo matex me combatia, d'on descobrí los senyals de les nafres que a lí havia preses». E
