Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

82

fus en lo libre de les rahons de les coses naturals que Nohè atrobà primerament cabrerot, qui alabró amargós e agre és axí dit, lo qual cabrerot con fos amargós pres linatge de sanch de IIII maneres, ço és, a saber, de leó, de anyell, de porch e de bogia u simia. E la sanch d'esta manera mesclada ab la terra féu fems, e la rael de cascuna sarment tallada posava d'aquelles fems per ço que fóra gitada la amargura de la sarment e endulçeyda retés fruyt. E com del seu III agués begut fon embriach e descubert, Noè en lo tabernacle fo escarnit per son fill Cam menor, ço és, a saber, de dignitat. Aprés, com fo fet e temprat, ajustats sos fills mostrà-ls la natura de la vinya, dient que per ço hi avia posada la sanch de quatre besties per què apresessen los homens a veguades per rahó del vi esser feyts leons per ira, a veguades anyells séns pensa per simplea, a veguades porcs per luxuria, a veguades bogies o simies per curiositat oltrecuydada, car la simia tot ço que veu esser feyt tot allò s'esforça de fer e de destrouir. En axí molts com són atemprats són contens e bastats de lurs propis oficis. Car los embriachs entorn los altres oficis se occupen e s perpenen, e com creen servir són coneguts deservir. Diu Valeri que la usança del vi ça enrere a les fembres de Roma fon no conegut per ço que en alguna desonor no cayguessen ni s'esdeleneguessen. Diu Ovidi: «Los vins apparellen los coratges e fan aquelles covinens acalors, e a escalfament la cura