81
ses a la redonea de la luna, qui es lo setèn revironer dels oreigs e depertesca les coses mortals de les esteles eternals. Sots los teus vestiments emporprats vendran los Reys deposada la luxuria, la companya ab lo poble mescladament». Totes coses egualeja la mort. Lo versificador diu: «Bellea, linatge, costumes, saviea, les coses e les honors per sobtosa mort caen e entrebuquen, més los merits solament romanen e estan». Estien costa lo treball per ço que esquiven ociositats e deports, car sovent lo laurador treballant dels fruyts primerament collir en axí, emperò continue lo treball que és repòs en los dies sants, on diu Tiboli: «En la santa lum, ço és, en lo dia Sant se repòs en la terra lo laurador e penjada la vela, ço és, la greu obra, soldats los ligams del jou ara, e menats los bous a les menjadores plenes e fets-los allí star ab lo cap coll esforçat e vosaltres per cert mana deluny de salvi, per ço que us partescats de les ases, al qual la luxuria de nuit aportà stranys goigs». Al laurador se pertany nodrir les besties e els bestiars, e per açò endreç la verga e meneaduga aquelles de les pastures. Lo primer hom pastor fou Abel, qui fonch just e les millors coses oferí a Déu en sacrifici, en axí covén a tu aquell seguir no solament per art, més per costumes e virtuts e remenbre-t que aquell no pot esser Abell qui usà de la malicia de Caym. Al laurador atressy se pertany conrear los arbres e plantar vinyes, podar: açò feu primerament Nohè. Car vecompta Jose-
II
