Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/93

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

85

brà e pagà a Anibal. Car més volch esser pobre dels patrimonis de la terra que de fe. Subirana follea és aver esperança en la fe d'aquells per la trayçió dels quals moltes veus sies decebut e enganat e ab la ventura sta e cau la fe. E aquests maestres artificials subiranament són profitosos al món. Per cert devem saber que aquelles coses que en les terres totes són causades són feytes a necessitat humanal. E los homes per rahó dels homes són estats engendrats per ço que ells entre si los uns ab los altres pusquen profitar, car en açò la natura guiadora seguir e les comunes utilitats en mig aportat, car lo primer fonament de justicia és que a nengun hom no nega, e que servesca a comuna utilitat. Car la tua cosa toca con la paret proximaria de tu crema e menyspreats enteniments solen pendre les forçes. Res no ha la ventura de més sinó que pusca a la natura mellor sino que vulla guardar e conservar. Molt savis cové aquells esser per que no ajen enveja los uns dels altres e que la I de l'altre no enduga suspita. Car la natura de l'hom aquesta vol esser que de dues coses fos cobejós e degigós, ço és, a saber, de religió e de saviea. Més los homens per açò són enganats, car prenen religió lexada saviea com la I séns l'altre verdader no pusca esser. Que de savi és no fer res de que penedit se pusca; propia cosa és als ferrers no forait més clarament e fermament e madurament e honestament; per ells sien feytes totes coses; si a nengú no as enveja