86
seras major, e si envejes seras menor. Enveja per cert és dolor de coratge de altruis profits on nengun baró ennobleit de bondat no enveja a nengú. Ovidi parla açò en son vers que la pus habundosa taula tots temps és en altruis camps. Els pits del vehí ha pus gran mamella. Deuen freturar de sospita no sia verificat en ells ço que diu Senecha: açò ha tot desig que en aquella cosa en que s'enfelloneix e oradeja en aquella matexa se pensa que tots sien escalfats. Dionis, princep malvat de Sicilia, en tant fo sospitós e temerós sabent si esser haut en avorriment a tots que partí d'ell los amichs e en loch d'ells molt cruels barbres als quals sotemetés la guarda de la sua vida, substituí. E encara per paor des barbres a les sues filles ensenyà a raure, a les quals encara adultes, ço és, de XVIII anys, no gosà comanar fer re, més donà-ls coltell blanch foguejant e de les escorxes de les nous ab que li cremassen la barba e els cabells. Res donà a les filles pus segur de si axí com aparare al seu lit, axí com alberguades amples de fores se recinglà, en lo qual entrava e es rebejà ab pont de fust e la porta de la cambra de fores per les guardes dedins diligentment observava e guardava per la materia d'aquesta suspita. Plató, com agués vist lo dit Dionis, rey de Sicilia, en axí en torn recinglat per guardes ab ell, ab pública veu dix: «Qual mal, dix ell, tan gran as feyt, tu que de tants homens ajes mester esser guardat?» Deuen esser forts majorment qui pre-
